En aquest apartat, volem fer un breu
resum de la història irlandesa. Conèixer la història del país que
ens disposem a visitar ens facilitarà entendre la seva cultura i al
mateix temps segur que serem més acceptats.
De la Irlanda antiga es coneix poca
cosa, tot i que els primers textos son dels voltants del 8000aC, no
és fins després del 416 dC quan Sant Patrici viatja a Irlanda i
converteix als irlandesos al Catolicisme, ensenyant també als monjos
l'alfabet romà, el qual va permetre conservar part de la cultura
celta oral.
No va ser
fins a 1171 quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford.
El rei d'Anglaterra va atorgar els territoris d'Irlanda al seu fill
Joan, que va ser proclamat "senyor d'Irlanda". En els anys
successius les disputes entre els irlandesos i els ocupants
anglesos van ser constants. Aquests fets es van veure
fortament agreujats quan Enric VIII i posterirment Eduard VI
d'Anglaterra van trencar amb l'església catòlica romana(1536).
Encara que anglesos, gal.lesos i mes tard escocesos, van acceptar
convertir-se a protestants, els Irlandesos no ho van acceptar mai,
Aquest fet serà un dels més determinants en els posteriors 400
anys.
Aprincipis del
segle XVII, van ser enviats colons anglesos i escocessos a Irlanda
(protestants). Al mateix temps una sèrie de lleis penalitzaven la
religió catòlica. En el 1800 va ser aprovada l'anomenada acta
d'unió, que unia legalment l'illa de Irlanda amb Anglaterra, creant
així la Gran Bretanya. Aquesta unió es va poder produir
"gràcies" al soborn que van promoure des de el govern anglès,
atorgant títols de noblesa britànics i gran nombre de terres als
membres de la cambra.
En els anys posteriors fins a
al 1921, els conflictes van ser constants, però va ser en aquest any
que es va signar el tractat Anglo-Irlandès on la Irlanda occidental
i del sud, prenia l'autonomia actual. Al mateix temps, 6 dels 9
comptats de l'Ulster, continuarien formant part de la corona
anglesa, amb representació al parlament anglès. Entre 1922 i 1923 va
esclatar una guerra civil entre els partidaris den Collins ( heroi
de la guerra contra els anglesos i signant del tractat
Anglo-Irlandes) i Éamon de Valera (cap del parlament Irlandès i
opositor al tractat per la renúncia als comptats del nord). Aquest
fet, va produir una profunda divisió social que encara avui és
latent als carrers d'Irlanda.
